La solidaritat europea i els refugiats sirians
7 setembre 2015 | In the Media
Les imatges impactants dels últims dies han sacsejat la consciència europea i han fet palès definitivament que els refugiats fugen d’una situació d’emergència que els diferencia de la immigració irregular.
En pasteres de gran tonatge, amagats a l’interior de camions, en tren o a peu. Per l’Europa de l’Est, per Itàlia o per Grècia. Ho intenten assumint alts riscos i confiant sovint en xarxes de tràfic de persones. Unes xarxes que, tot i que fa quinze anys ja existien, ara s’han vist reforçades pels entorns de caos i conflicte que imperen a Líbia i Síria, on l’economia submergida pren cada vegada més pes, assegura Xavier Aragall, especialista en migracions de l’IEMed. “Les organitzacions criminals aprofiten aquests contextos per traficar amb tot: drogues, armes i també persones, que donen una alta rendibilitat, si bé els costos en vides humanes són també molt alts i irreversibles”. En aquests moments, el tràfic de persones s’ha desviat cap a l’est de la Mediterrània, als ports de Líban i Turquia, on arriben vaixells carregats d’armes per fer la guerra a Síria i salpen amb les persones que en fugen, constata Aragall.
Davant la crescuda del flux migratori, la Unió Europea s’ha mostrat indecisa a l’hora d’articular una resposta conjunta, donat que fins al moment cada estat membre té una política d’asil pròpia. Però també han quedat al descobert deu anys de planificacions polítiques massa centrades en el blindatge de les fronteres exteriors i poc sensibles en la distinció entre migrants econòmics i sol·licitants d’asil.
Durant aquests anys, tampoc no hi ha hagut una mobilització ciutadana capaç de canviar el rumb de les polítiques. Ans al contrari, es lamenta Aragall, ha sorgit un discurs polític molt perillós d’odi a l’estranger, curiosament en països històricament receptors d’immigrants o amb una llarga tradició d’acollida de refugiats. A Suècia, Dinamarca, Alemanya, França o Països Baixos aquest discurs cala i ja recull resultats electorals significatius, alerta l’expert de l’IEMed. A fi que la UE reaccioni i actuï d’acord amb els seus valors és imprescindible que creixi la pressió i la mobilització ciutadana respecte aquesta qüestió, sosté Aragall.
Aturar el flux de refugiats sirians passa per posar fi al conflicte que viu el seu país des de l’any 2011 però avui dia no es veu una solució a curt termini. Per això, la Unió Europea podria començar per destinar recursos per dignificar les condicions de vida de les persones que viuen als camps de refugiats de Líban, Turquia i Jordània, opina Aragall, que conclou que d’aquesta manera es frenaria el flux migratori cap a Europa.
Conquerir el dret d’asil: una fita plena d’obstacles – Diari Ara