Les sublevacions àrabs: esperances democràtiques i amenaces teocràtiques

23 febrer 2012 | Taller | IEMed, Barcelona

El triomf de la Primavera Àrab i l’inici de processos de transició que inclouen la celebració d’eleccions constituents, han posat en dubte les visions deterministes que identifiquen les societats de religió islàmica com antagòniques als conceptes de modernitat i democràcia. De fet, els esdeveniments que han marcat l’any 2011 i que protagonitzaran 2012 i els propers anys han evidenciat davant l’opinió pública occidental no tan sols la diversitat ideològica, ètnica i cultural existent en aquests països que va més enllà de la confessionalitat, sinó també un clam popular generalitzat a favor de la instauració de sistemes polítics participatius i democràtics. Els resultats electorals han situat opcions islamistes davant els nous governs democràtics. L’islam polític ha aconseguit amb escreix una inclusió en el joc polític reclamada durant dècades, però també tindrà la responsabilitat de demostrar la possibilitat de conciliar opcions de govern de signe conservador amb el pluralisme polític.

Mohamed Chérif Ferjani, Investigador del Groupe de Recherches et d’Études sur la Méditerranée et le Moyen-Orient i de l’Institute des Études Politiques de la Universitat Lumière-Lyon 2, comenta en una conferència a l’IEMed la naturalesa de les revoltes de l’any 2011 a la regió, amb especial atenció als casos de Tunísia, Marroc i Egipte.