MEDITERRANEUM. L’esplendor de la Mediterrània medieval (ss. XIII-XV)

Un llibre-catàleg que aborda la configuració i el desenvolupament del món mediterrani al llarg d’un dels períodes fonamentals de la seva història: la baixa edat mitjana, una època en què el mar es va convertir en un vehicle d’intercanvi, no només comercial sinó també cultural, religiós i social, que transformaria l’essència mateixa de la Mediterrània tot enriquint les relacions entre els seus diferents pobles.(Informació sobre l’exposició).

MEDITERRANEUM es va poder veure a Barcelona del 19 de maig al 27 de setembre de 2004, en el marc de les exposicions del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

L’exposició va recrear la vida a les principals ciutats de la Mediterrània medieval, durant l’època d’esplendor de la Corona d’Aragó, a la baixa edat mitjana. Aborda una etapa històrica decisiva pel Mare Nostrum, caracteritzada per un fort contrast entre moments de comerç, intercanvi polític i diàleg cultural i altres de confrontació entre els poders i les civilitzacions mediterrànies.

A través de l’art, la cultura, la navegació i el comerç, MEDITERRANEUM va permetre viatjar per un Mediterrani on Barcelona i la Corona d’Aragó jugaven un paper de primer ordre, i que va tenir una profunda influència en la definició de la identitat nacional catalana. Un món que acumulava segles de desenvolupament polític, econòmic i cultural i que es preparava per desbordar-se cap a noves fronteres, amb l’arribada d’influències de l’Orient llunyà per la Ruta de la Seda, la incorporació d’espais com l’Oceà Índic o les costes de l’Àfrica meridional, i l’obertura de la Ruta de Flandes i el descobriment d’Amèrica.

L’exposició, que es va exhibir al Museu d’Història de Catalunya (art, cultura, religió, poder) i al Museu Marítim de Barcelona (navegació i comerç) consta de mes de 200 peces procedents de 80 museus i institucions d’Egipte, Síria, Turquia, Itàlia, Dinamarca, Àustria, Bòsnia-Hercegovina, França, Holanda, Alemanya, el Regne Unit, Portugal, Espanya i Croàcia.

Es van poder contemplar pintures, escultures, tapissos, llibres, ceràmiques, gravats i instruments de navegació de gran valor artístic i històric que permetran visualitzar i comprendre el diàleg entre l’Europa catòlica, l’Orient bizantí, l’Egipte mameluc i l’emergent món otomà.

Una de les peces més rellevants de la mostra és el retaule català de Santa Caterina, una obra encarregada a Martí de Vilanova l’any 1387 pel cònsol català a Damasc, que va ser lliurada al cenobi de Santa Caterina del Mont Sinaí (Egipte), amb qui la corona catalano-aragonesa tenia forts vincles. Més de sis segles després, el retaule torna a Barcelona per primer cop.

Entre altres peces destacades, la mostra va incloure:
• La Nau de Mataró (finals s. XV, Museu Marítim de Rotterdam), el model més antic d’una embarcació de l’època. Originària de Mataró, torna per primer cop a Catalunya. (127cm x 94cm x 122cm)
• Les guerres navals dels turcs, aquarel·la de Katip Çelebi (post 1656, Topkapi Sarayi Müsezi, Istambul)
• Astrolabi d’al-Sahl al-Nisaburi (1180-1280, Germanisches National Museum, Nuremberg)
• El casc del soldà turc Mehmed II el Conqueridor (1444-1481, Instituto Valencia de Don Juan; Espanya).
• Alcorà mongol de Bagdad (1306-1313, museu Topkapi Sarayi, Turquia).
• Estàtua de Sant Jordi d’orfebreria italiana, única a Europa (1420-1430, Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat).
• Escultura del Dogo de Venècia Antoni Venier (1382-1400, Museu Correr, Venècia)
• Cossi de coure mameluc amb representacions d’escenes de cort (XIII-XIV, Museu del Louvre).